RECORDEM.
Quasi un segle d’història
La LICRA és una de les associacions més antigues del món militant contra el racisme i l’ antisemitisme. N’és una iniciativa del periodista Bernard Lecache que les dones i els homes plens de justícia i desitjosos de defensar la dignitat humana, varen decidir en el decurs de l’ any 1927 associar-se per lluitar contra l’ antisemitisme. Des de l’ any 1934, quan les amenaces dels nazis i dels feixistes, ells estengueren la seva acció per lluitar contra el racisme i les discriminacions.
Leon Blum, Eduard Herriot, Josefina Baker, Albert Einstein, Martin Luther King, André Malraux, Gaston Monnerville..... en el decurs de tota la seva història, noms importants han acompanyat i donat suport la LICRA en les seves lluites.
Ahir, la LICRA estava al costat dels jueus d’ Europa, davant Hitler o Stalin, amb els sud-africans, víctimes de l’ Apartheid, amb els cambotjans sota el jou dels Khmers rojos. Avui, lluita pels cristians d’ Orient, els supervivents ruandesos, les víctimes de Darfour, els exiliats d’aquí i els oblidats d’ allà.
Sota l’ esperit partidista, independentment del partit polític o de l’ organització confessional, la LICRA porta aquest combats en nom dels principis enunciats en la Declaració del Drets de l’ Home i dels Ciutadans de 1789 i 1793 i en la Declaració Universal dels Drets dels Homes de 1948. Ella controla les seves accions mitjançant les seccions creades a França o a l’ estranger.
A França, l’ associació exerceix l’ autoritat en matèria de vigilànciar i d’ alertar els poders públics. Intervenint al costat dels responsables polítics, informant la opinió i les “ medias”, donant suport a les víctimes, participant en la educació ciutadana de la joventut, ella s’implica en inculcar les seves idees.
La LICRA lluita tant contra el racisme ideològic com l’ ordinari, milita per la igualtat dels drets entre els éssers humans i treballa en favor del respecte i la promoció del laïcisme. Per poder accedir a l’ igualtat d’ oportunitats, ella continua incessantment la seva lluita contra les discriminacions lligades a l’ origen, la nacionalitat o la religió.
Per què la LICRA?
Per què la sigla “LICRA” uneix l’ antisemitisme al racisme? El president de la LICRA, Alain Jakubowicz, respon: “La LICRA té història. Ella ha nascut de la lluita contra el pogroms perpetrats contra els jueus d’ Europa oriental a principis del segle XX. Us invito a cadascú a adreçar l’ acció de Bernard Lacache, fundador de la Lliga Internacional contra l’ antisemitisme, la LICA va ser el punt de lluita contra les lligues d’ extrema dreta en el moment més important de l’ antisemitisme abans de la II Guerra Mundial. Aquesta és la inquietud per construït la LICRA d’ avui.
No existeix evidentment cap jerarquia en el tractament del racisme i de l’antisemitisme. Tampoc existeix cap jerarquia contra la infàmia. Menysprear, discriminar, violentar l’ ésser humà perquè és musulmà, cristià, jueu, negre, groc, blanc és la mateixa negació de l’home.
Per tant els arrels del mal poden ser diferents. El racisme és una de les formes del pensament primari, funcionant sobre la jerarquització dels individus, alguns dels quals es suposen inferiors i d’ altres superiors. Defugir de la ignorància, el racisme és sobretot una cultura del menyspreu i de l’ odi.
L’ Antisemitisme es basa, en part, sobre la idea que els jueus, d’ acord amb la seva inferioritat demogràfica, disposaven d’ una superioritat intel·lectual, financera, política i social. Aquesta paradoxa misteriosament inventada per l’ antisemita, obsessiona al mateix temps que nodreix el seu odi. L’ antisemitisme ha denunciat successivament el jueu deïcida i pèrfid, al jueu-capitalista, al jueu-bolxevic, el jueu – maçó i el complot sionista. Molts aspectes d’ una mateixa constant.
En l’ imaginari racista, l’ amenaça es situa a l‘exterior de l’ esfera a “protegir”. Es tracta de rebutjar l’ “altre”, diferent i visible. L’ Imaginari antisemita situa l’ amenaça a l’ interior de la esfera. El jueu no és diferent ni visible. És necessari doncs marcar-lo (cercle, estel groc) o caricaturitzar-lo.
Aquestes diferències històriques , filosòfiques i socials mereixen respostes específiques, el mateix que proposa la LICRA, però encara sense jerarquia.
SOM.
Objecte social de la LICRA ( Article 3è del seus Estatuts)
La LICRA, lluny de tots els partits polítics i de totes les organitzacions filosòfiques i confessionals, tenen per objectiu:
- Lluitar contra el racisme, l’ antisemitisme, la xenofòbia i les discriminacions i defensar les seves víctimes individuals i col·lectives.
- Promoure els drets de la persona humana i prevenir, per una acció educativa i positiva, qualsevol atemptat que pugui patir.
- Lluitar contra la negació i l’apologia dels genocides i de les víctimes contra la humanitat, i defensar l’honor i la memòria de les seves víctimes.
Lluny de descansar sobre aquestes lluites i els seus compromisos passats, la LICRA evoluciona i s’ adapta a les noves formes d’ intolerància, de racisme i d’ antisemitisme, gràcies a les seves accions a la vegada nombroses i també més objectives.
Ajudar les víctimes
Molt decennis després l’emblemàtic procés a Schwarzbard, que va ser l’ origen de la seva creació, la LICRA perseguia amb decisió les seves lluites en justícia. La més propera a les seves víctimes, ella posa al seu servei les competències jurídiques i la seva força d’ acció militant representada per més de 100 advocats voluntaris . En virtut de la seva llei, anomenada “ antiracista” de 1972 la LICRA pot constituir-se en part civil i fer suport a les víctimes davant els tribunals.
Ajudar les víctimes
Molt decennis després l’emblemàtic procés a Schwarzbard, que va ser l’ origen de la seva creació, la LICRA perseguia amb decisió les seves lluites en justícia. La més propera a les seves víctimes, ella posa al seu servei les competències jurídiques i la seva força d’ acció militant representada per més de 100 advocats voluntaris . En virtut de la seva llei, anomenada “ antiracista” de 1972 la LICRA pot constituir-se en part civil i fer suport a les víctimes davant els tribunals.
Ella realitza la tasca del treball precursor contra els continguts racistes a internet mitjançant el seu servei jurídic i un sistema de senyals, a través de la seva pàgina web i la seva participació activa en la xarxa d’ INACH ( Xarxa Internacional contra l’ Odi cibernètic).
Ella garanteix igualment que la lliure recerca històrica no es torni profitosa vers les vel·leïtats antisemites pels pseudo- historiadors negacionistes.
Sobre el terreny legislatiu, representa una veritable força de propostes per als governs.
Educar la joventut
La LICRA ha tingut sempre un lloc preponderant a l’ escola laica republicana que ofereix una possibilitat real d’ integració sociocultural. Basant-se en la història, els fets de la actualitat i la elaboració regular dels estris pedagògics, les intervencions de la LICRA s’ articulen al voltants de les trobades, de projeccions, de peces de teatre, de viatges d’ estudis, etc...
Organitzades en col·laboració amb els cos de professors, les seves accions múltiples de “ formació ciutadana” permeten ensenyar els alumnes el respecte a l’ ésser humà, els sentits de la justícia i la solidaritat, conscienciant-ho dels perills del racisme. Centrats en l’ exposició dels drets i deures de cadascú, elles tenen l’ objectiu de responsabilitzar la joventut. Per portat a la pràctica aquesta política eductiva, la LICRA comparteix amb el Ministeri d’ Educació Nacional, mobilitza en el decurs de l’ any, la seva xarxa dels voluntaris formats per aquest efecte i actius per tota la França.
Desplaçar el racisme
Vector de la tolerància, i portador de valors, l’ esport es víctima del seu èxit. Que això s’ aconsegueixi entre els millors professionals o afeccionats, el racisme, xenofòbia, homofonia , sexisme envaint els seus estadis i els seus voltants. La LICRA persegueix dos grans objectius: sensibilitzar la joventut en la ciutadania via l’ esport i combatre les conseqüències violentes que els afectin.
Compartint amb el Ministeri d’ Esports, de la LPF, de l’ UCPF i nombroses federacions, la LICRA anima i valora les iniciatives de promoció, del respecte a l’altre a traves de l’ esport. Els seus militants sensibilitzen en el decurs de l’ any els esportistes, els educadors, els àrbitres, els dirigents, els controladors, etc.
En els orígens de la Carta contra el Racisme, signada per tots els clubs professionals, la LICRA és membre permanent de la Direcció Executiva de la Xarxa FARE (el Futbol contra el Racisme a Europa). Amb aquest títol, ella organitza el mes d’ octubre de cada any la Setmana Europea de Lluita contra el Racisme en el futbol.
Transmetre la història i la memòria
Elie Wiesel, premi Nobel de la Pau i membre del comitè de la LICRA havia escrit “aquells que desconeixen la seva història s’ exposen a repetir-la!”.
La LICRA es compromet a transmetre els records de la Shoah i dels diferents genocides que han aparegut en el segle XX. Ella també ha impulsat el treball de reflexió pel seu reconeixement par part de les autoritats franceses, abans pels Armenis, els jueus, els zíngars, i els cambotjans, actualment pels Tutsis ruandesos o pels de Darfour.
Lluny de tornar la mirada exclusivament vers el passat , la LICRA es compromet igualment a abordar els temes de l’ actualitat per la Història. Organitza esdeveniments diversos (exposicions, col·loquis, debats...) i produeix nombrosos articles, biografies i fitxes pedagògiques: eines i pistes de reflexió que són els actius sobre el terreny pels militants.
Sobre el terreny legislatiu, representa una veritable força de propostes per als governs.
Educar la joventut
La LICRA ha tingut sempre un lloc preponderant a l’ escola laica republicana que ofereix una possibilitat real d’ integració sociocultural. Basant-se en la història, els fets de la actualitat i la elaboració regular dels estris pedagògics, les intervencions de la LICRA s’ articulen al voltants de les trobades, de projeccions, de peces de teatre, de viatges d’ estudis, etc...
Organitzades en col·laboració amb els cos de professors, les seves accions múltiples de “ formació ciutadana” permeten ensenyar els alumnes el respecte a l’ ésser humà, els sentits de la justícia i la solidaritat, conscienciant-ho dels perills del racisme. Centrats en l’ exposició dels drets i deures de cadascú, elles tenen l’ objectiu de responsabilitzar la joventut. Per portat a la pràctica aquesta política eductiva, la LICRA comparteix amb el Ministeri d’ Educació Nacional, mobilitza en el decurs de l’ any, la seva xarxa dels voluntaris formats per aquest efecte i actius per tota la França.
Desplaçar el racisme
Vector de la tolerància, i portador de valors, l’ esport es víctima del seu èxit. Que això s’ aconsegueixi entre els millors professionals o afeccionats, el racisme, xenofòbia, homofonia , sexisme envaint els seus estadis i els seus voltants. La LICRA persegueix dos grans objectius: sensibilitzar la joventut en la ciutadania via l’ esport i combatre les conseqüències violentes que els afectin.
Compartint amb el Ministeri d’ Esports, de la LPF, de l’ UCPF i nombroses federacions, la LICRA anima i valora les iniciatives de promoció, del respecte a l’altre a traves de l’ esport. Els seus militants sensibilitzen en el decurs de l’ any els esportistes, els educadors, els àrbitres, els dirigents, els controladors, etc.
En els orígens de la Carta contra el Racisme, signada per tots els clubs professionals, la LICRA és membre permanent de la Direcció Executiva de la Xarxa FARE (el Futbol contra el Racisme a Europa). Amb aquest títol, ella organitza el mes d’ octubre de cada any la Setmana Europea de Lluita contra el Racisme en el futbol.
Transmetre la història i la memòria
Elie Wiesel, premi Nobel de la Pau i membre del comitè de la LICRA havia escrit “aquells que desconeixen la seva història s’ exposen a repetir-la!”.
La LICRA es compromet a transmetre els records de la Shoah i dels diferents genocides que han aparegut en el segle XX. Ella també ha impulsat el treball de reflexió pel seu reconeixement par part de les autoritats franceses, abans pels Armenis, els jueus, els zíngars, i els cambotjans, actualment pels Tutsis ruandesos o pels de Darfour.
Lluny de tornar la mirada exclusivament vers el passat , la LICRA es compromet igualment a abordar els temes de l’ actualitat per la Història. Organitza esdeveniments diversos (exposicions, col·loquis, debats...) i produeix nombrosos articles, biografies i fitxes pedagògiques: eines i pistes de reflexió que són els actius sobre el terreny pels militants.
Emancipar-se per la via de la cultura
La LICRA està convençuda que l’ accés a la cultura és un dels punt de partida més importants contra la ignorància, la “guetització”, la resposta comunitària al racisme, i el seu corol·lari comú: l’ odi. A més, ella vol l’accés més ample a l’ art o a la cultura.
La LICRA està present en les grans celebracions culturals que són llocs de llibertat, d’ espais de trobades. A París, en regions o a l’ estranger, els esdeveniments que organitza o simplement que manté ( projeccions, festivals, concerts, etc...) són igualment oportunitats de contactes amb públics diversos, augmentant en el si de la societat civil el nombre de persones susceptibles de defensar els Drets de l’ Home i d’afrontar la banalització del mal.
Lluita global/Universalisme
El racisme, l’antisemitisme i les discriminacions no coneixen fronteres. La LICRA tampoc. Beneficiat amb un estatut consultiu proper a les Nacions Unides, el Consell d’Europa i a l’ OSCE, s’interessa pels temes internacionals.
La LICRA controla constantment l’ actualitat, sobre els temes que s’hi encarrega, com la proliferació des discursos tediosos a internet, les temptatives de restriccions de les llibertats d’ expressió, la criminalització de la difamació de les religions, de l’ homosexualitat, les repressions i les massacres de les minories ètniques, etc... ella juga un paper complert denunciant els atemptats contra els Drets de l’ Home i els discursos xenòfobs, present en els grans esdeveniments mundials de lluita contra el racisme per alertat els ciutadans i els dirigents, la LICRA disposa d’una xarxa d’una dotzena de seccions a l’estranger.
Llocs pels joves
Deguts als resultats del primer torn de l’elecció presidencial del 2002, els militants més joves dela LICRA varen considerar que era necessari federar-se i actuar. Els seus objectius principals: dinamitzar l’acció militant, posar la seva imaginació al servei de l’associació, la seva capacitat de recerca i els seus coneixements de les noves tecnologies i sobre tot permetre els nous militants implicar-se plenament en la lluita contar el racisme.
Aquests 15-30 anys han intervingut sobre el terreny, en l’ entorn escolar i universitaris.
Participen activament en els fòrums d’ estudiants, festivals, celebracions associatives i esportives: els lluiten contra l’absentisme en les eleccions.
En la seva acció de sensibilització en la lluita contra les discriminacions, la LICRA té una altra activitat: és la d’ intensificar les relacions amb els moviments polítics de la joventut, els sindicats d’ estudiants i les associacions de la joventut i de l’ educació popular.
Treball sectorial
La LICRA n’és important en la seva historia, en l’ esperit de la revolta que presideix la seva creació, de les seves conviccions universalistes, de la dedicació dels homes i les dones, que ella mobilitza i del seu compromís anònim i quotidià després de 1927.
L’ unitat, la presència i l’acció dels militants són els “ pulmons” de l’ associació. Aquests voluntaris formen les xarxes essencials de l’ organització interna en el si de més de 70 seccions repartides pel conjunt del territori francès i a l’ estranger. Propera a la realitat, actius sobre el terreny, les seves reflexions i les seves experiències en polítiques antiracistes eficaces són precisament portades a la pràctica.
Pertanyent al seu president, a la seva oficina executiva i al Consell federal impulsar les polítiques de la LICRA, les comissions de treball reflexionen sobre els mitjans de portar les grans directrius anunciades. Organitzades pel controlar l’activitat, aquestes comissions són estatutàriament 7: Cultura, Educació, Internacional, Joventut, Jurídica, Memòria, Història i Drets de l’ Home, i l’Esport.
La LICRA està convençuda que l’ accés a la cultura és un dels punt de partida més importants contra la ignorància, la “guetització”, la resposta comunitària al racisme, i el seu corol·lari comú: l’ odi. A més, ella vol l’accés més ample a l’ art o a la cultura.
La LICRA està present en les grans celebracions culturals que són llocs de llibertat, d’ espais de trobades. A París, en regions o a l’ estranger, els esdeveniments que organitza o simplement que manté ( projeccions, festivals, concerts, etc...) són igualment oportunitats de contactes amb públics diversos, augmentant en el si de la societat civil el nombre de persones susceptibles de defensar els Drets de l’ Home i d’afrontar la banalització del mal.
Lluita global/Universalisme
El racisme, l’antisemitisme i les discriminacions no coneixen fronteres. La LICRA tampoc. Beneficiat amb un estatut consultiu proper a les Nacions Unides, el Consell d’Europa i a l’ OSCE, s’interessa pels temes internacionals.
La LICRA controla constantment l’ actualitat, sobre els temes que s’hi encarrega, com la proliferació des discursos tediosos a internet, les temptatives de restriccions de les llibertats d’ expressió, la criminalització de la difamació de les religions, de l’ homosexualitat, les repressions i les massacres de les minories ètniques, etc... ella juga un paper complert denunciant els atemptats contra els Drets de l’ Home i els discursos xenòfobs, present en els grans esdeveniments mundials de lluita contra el racisme per alertat els ciutadans i els dirigents, la LICRA disposa d’una xarxa d’una dotzena de seccions a l’estranger.
Llocs pels joves
Deguts als resultats del primer torn de l’elecció presidencial del 2002, els militants més joves dela LICRA varen considerar que era necessari federar-se i actuar. Els seus objectius principals: dinamitzar l’acció militant, posar la seva imaginació al servei de l’associació, la seva capacitat de recerca i els seus coneixements de les noves tecnologies i sobre tot permetre els nous militants implicar-se plenament en la lluita contar el racisme.
Aquests 15-30 anys han intervingut sobre el terreny, en l’ entorn escolar i universitaris.
Participen activament en els fòrums d’ estudiants, festivals, celebracions associatives i esportives: els lluiten contra l’absentisme en les eleccions.
En la seva acció de sensibilització en la lluita contra les discriminacions, la LICRA té una altra activitat: és la d’ intensificar les relacions amb els moviments polítics de la joventut, els sindicats d’ estudiants i les associacions de la joventut i de l’ educació popular.
Treball sectorial
La LICRA n’és important en la seva historia, en l’ esperit de la revolta que presideix la seva creació, de les seves conviccions universalistes, de la dedicació dels homes i les dones, que ella mobilitza i del seu compromís anònim i quotidià després de 1927.
L’ unitat, la presència i l’acció dels militants són els “ pulmons” de l’ associació. Aquests voluntaris formen les xarxes essencials de l’ organització interna en el si de més de 70 seccions repartides pel conjunt del territori francès i a l’ estranger. Propera a la realitat, actius sobre el terreny, les seves reflexions i les seves experiències en polítiques antiracistes eficaces són precisament portades a la pràctica.
Pertanyent al seu president, a la seva oficina executiva i al Consell federal impulsar les polítiques de la LICRA, les comissions de treball reflexionen sobre els mitjans de portar les grans directrius anunciades. Organitzades pel controlar l’activitat, aquestes comissions són estatutàriament 7: Cultura, Educació, Internacional, Joventut, Jurídica, Memòria, Història i Drets de l’ Home, i l’Esport.
INFORMEM.
La LICRA proposa eines d’ informació, espais de reflexió i de debats.
Internet i el web 2.0
El web www.licrabarcelona.com combina una interfície intuïtiva, les tecnologies col·laboradores i un aspecte dinàmic.
En una societat on la informació passa essencialment per la imatge, ofereix un espai de vídeos en relació amb la web TV de la LICRA: campanyes de sensibilització i d’ informació, conferències, manifestacions, entrevistes dels militants enriqueixen regularment aquesta plataforma.
Connectades amb les xarxes socials, com Facebook o Twitter, aquest lloc a internet permet seguir en directe l’ actualitat de l’ associació, a través del títol: “Activitats”, i “Fòrum”. El treball important eficaç dels militants té efectivament un lloc privilegiat en la Web.
Font d’ informació sobre la història de la LICRA, el seu funcionament i les seves accions, en aquest lloc igualment roman un fons de documentació important per nombrosos joves que realitzen recerques i/ o treballs.
Escola de Formació
La LICRA té la seva pròpia escola de militants, a disposició dels seus membres.
Ella presumeix d’ adquirir competències, dels seus coneixements, del seu tarannà per manegar-se, de validar i millorar les pràctiques, de trobar les seves respostes a les qüestions sorgides sobre el terreny. Concebuda per ser a la vegada un mitjà pels voluntaris de sentir-se més satisfets, de relacionar-se i de seguretat en els seus assumptes com a militants, és un mitjà per l’ associació d’ intentar una homogeneïtat més gran en les seves pràctiques. Ella constitueix un lloc de trobada, de convivència i d’ intercanvi entre els militants, geogràficament dispersos i pot-ser aïllats.
El programa de l’ Escola comporta nombroses formacions dispensades pels professionals exteriors, o de militants experts: intervenir en les escoles de secundàries, rebre les queixes, organitzar una secció i trobar finançaments, respondre un periodista de radio, televisió o premsa escrita, etc...
El Dret a Viure
Òrgan de premsa fundat pel periodista i president Bernard Lacache. El “ Dret a viure” és el periòdic antiracista més antic del món. Ell intitulà a 1939 “ Hitler amenaça la vida del jueus”....
La seva història es confon amb aquest de la LICRA. Si la seva aparició ha passat els anys, és segur que ella ha evolucionat a través del temps, sense cap compromís sobre el fons, tractant els temes sovint relegats per la premsa general, denunciant i analitzant els actes racistes i antisemites que pul·lulen per la societat.
El fil conductor del periòdic és el d’ oferir avui els lectors, en cada aparició trimestral, un dossier complet sobre la temàtica precisa. El seu objectiu es permetre el debat, oferir una visibilitat més ampla de l’ acció dels militants de la LICRA i de seduir cada cop més els seus lectors.
El conjunt dels arxius del “ Dret de viure” és consultable, amb cita prèvia, en el centre de documentació “ Jean Pierre-Blonch” a la seu de la LICRA.
El Cercle de la LICRA
La LICRA s’ inscriu en un món en profunda mutació i en moviment, en un univers ple d’ ensurts i interrogants. La mundialització ha creat unes qüestions i una crisi respecte als referents de les tradicions humanistes, republicanes i laiques. Per intentar respondre, la LICRA disposa dels seus recursos de pensament , anomenat: “ Cercle de la LICRA” Reflexionar sobre els drets de l ‘home”. El constitueix un espai de reflexions, d’intercanvis i d’ influència on trobem els responsables associatius, investigadors, caps d’ empreses, representants de les autoritats morals i religioses, personalitats del món de l’art i de la cultura, etc...Ells augmenten les seves experiències i anàlisis, sobre els temes socials que fan l’ actualitat i sobre els quals la LICRA atén: noves formes de racisme, continguts racistes a Internet, comunitaris de tota mena, basant-se en els fonamentalismes, violència contra les dones, migracions internacionals...
Mitjançant la intervenció de 12 departaments especialitzats en temàtiques i localització de recursos, la LICRA es nodreix d’experts originals i amb proposicions innovadores.
MOBILITZEM-NOS
Reprenent les paraules de Vaclav Havel fa 20 anys, nosaltres vivim un nou dia “ en un entorn moralment contaminat”: contaminat per por de la mundialització, per l’ angoixa de les escletxes socials, per la por als estrangers, pel racisme, per l’ antisemitisme, per l’ increment dels extremismes. En aquest ambient més deteriorat que mai l’ odi cap a l’ altre, la lògica del segall expiatori, la resposta comunitària, s’han de combatre amb força i fermesa. No es poder cedir els extrems i a les seves reivindicacions, siguin polítiques o religioses.
Davant d’ aquests perills, la decisió de la LICRA és la mateixa des de 1927: lluitar sense cessar en tot els fronts, segura de la seva història, de les seves conviccions, de la decisió dels seus militants, els mitjans que li donen els seus membres.
Fer suport a la lluita que porta la LICRA és col·locar-se en el compromís republicà per la igualtat dels drets, la promoció del laïcisme i el respecte a la dignitat humana.
Fer suport l’activitat de la LICRA és acompanyar les víctimes en els seus processos jurídics i davant els tribunals .
Fer suport els projectes de la LICRA és afrontar la ignorància i l’ odi mitjançant la promoció de l’ educació de la justícia, de la cultura i de l’ esport; és participar en la transmissió de la Història i de no d’oblidar-la.
Fer suport a l’ acció de la LICRA és afrontar el racisme i l’ antisemitisme a França i pel món: és lluitar contra l’idea tenaç que la discriminació serà una fatalitat que haurem d’ assumir.
Fer suport a la LICRA és entusiasmar-se per construir una França més fraternal.
Moguda per la convicció que és possible canviar el món per millorar-ho, la LICRA té la necessitat de mobilitzar-se, de la energia i de la creativitat en gran quantitats.
Mitjançant un compromís ciutadà massiu podrem retrocedir el racisme i limitar la divisió ètnica de la societat on vivim. Lluitar pel bé comú i no pels interessos corporativistes, reagrupar-se al voltant de les idees compartides en funció dels nostres orígens, redefinir el projecte d’ una societat individualista sinó d’una república per tothom és el contracte d’ adhesió que us proposa la LICRA.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada