Per Mario
Stasi, president de la LICRA i Sabrina Goldman, presidenta de la comissió jurídica
El passat dia 2 de
novembre es va fer justícia sobre el cas Merah. El procés que va durar gairebé
cinc setmanes, exasperant per als familiars de les víctimes, el tribunal
parisenc va condemnar Abdlekader Merah i Fetah Malki a 20 i 14 anys de presó
respectivament, arran d’una sentència de pena de presó incondicional per dos
terços. Abdelkader Merah va ser trobat culpable d’associació il·lícita relacionada
amb una organització terrorista, però no pas d’assassinat. Fettah Malki va ser
reconegut com a culpable d’associació il·lícita i robatori en relació amb una
organització terrorista.
La LICRA va ser part civil en aquest procés. Volem agrair molt sincerament la senyora Juliette Chapelle i el senyor Sahand Saber per haver-lo portat durant un període llarg i ple de dificultats. Sabem que un procés d’aquest tipus demana temps, compromís i energia.
La LICRA va ser part civil en aquest procés. Volem agrair molt sincerament la senyora Juliette Chapelle i el senyor Sahand Saber per haver-lo portat durant un període llarg i ple de dificultats. Sabem que un procés d’aquest tipus demana temps, compromís i energia.
És un motiu
d’honor per a la LICRA haver estat asseguda com a acusació, al costat de les
víctimes. Aquesta plaça tenia dos raons de ser: al costat de víctimes que ho
havien estat pel mer fet de ser jueves; i al costat dels militars que van ser
assassinats al servei de l’exèrcit francès i de la República, i que per això
van ser considerats “infidels” per Merah.
El missatge que vam fer sentir amb aquest procés té a veure amb la necessitat de lligar aquestes dues realitats diferents i tanmateix visades per la mateixa ideologia. Els crims de Merah tenien la pretensió de dividir comunitats en nom d’una ingerència de l’Islam en la política i d’una forta deriva fonamentalista. En aquest sentit, han fracassat: vam veure com, en el banc de les víctimes, compartien el dolor i la set de justícia jueus, catòlics i musulmans que no han expressat cap odi, cap violència, cap venjança.
El missatge que vam fer sentir amb aquest procés té a veure amb la necessitat de lligar aquestes dues realitats diferents i tanmateix visades per la mateixa ideologia. Els crims de Merah tenien la pretensió de dividir comunitats en nom d’una ingerència de l’Islam en la política i d’una forta deriva fonamentalista. En aquest sentit, han fracassat: vam veure com, en el banc de les víctimes, compartien el dolor i la set de justícia jueus, catòlics i musulmans que no han expressat cap odi, cap violència, cap venjança.
Cinc setmanes han
permès que la Justícia aclarís detalls sobre les circumstàncies
dels atemptats islamistes de Tolosa i Montalban. Els debats han permès
comprendre alguns fenòmens.
-
El primer és el procés de radicalització
islamista que ningú, inclosa la defensa dels reus, no ha posat en qüestió.
La família Merah estava immersa en l’antisemitisme, l’odi i la violència. El
terreny era aleshores propici a la pujada de to i els mots van donar lloc al
passatge a l’acte. Com sempre. La Justícia ha establert el vincle dels acusats
amb el fonamentalisme islàmic i a una ideologia radical i antisemita. A partir
d’ara, la qüestió serà: com tractar penalment aquells que proporcionen als
terroristes les armes morals, psicològiques, ideològiques, i els hi faciliten
el passatge a l’acte?
- El segon és la falta de preparació i informació, l’any 2012, de la nostra policia, que va mostrar senyals d’ingenuïtat i credulitat quan van desestimar una denúncia de Merah a la jerarquia uns dies abans de la massacre a l’escola de Ozar Hatorah. Esperem que se’n treguin les lliçons pertinents i que d’ara endavant s’esmercin tots els esforços i mitjans per a evitar que es repeteixi aquella tragèdia.
- El tercer és que un procés judicial d’aquesta naturalesa és un patiment. Per a les víctimes, obligades a reviure un drama brutal i per a qui cada paraula en defensa dels acusats és un cop sobre una ferida oberta. Per a la Justícia, exposada al risc de l’espectacle mediàtic i als excessos que pot conduir. Per als nostres valors en què no hem de cedir ni un mil·límetre, sota cap pretext, tant pel que fa al dret de les víctimes a ser plenament respectades i reconegudes com pel dret dels acusats a una defensa lliure en el marc d’un conflicte judicial.
El Ministeri
públic ha apel·lat al veredicte del tribunal de primera instància, per la qual
cosa tindrà lloc un segon procés judicial. Serà un nou període de patiment
terrible per a les víctimes i cal ser-ne molt conscient. Esperem que no
s’allargui, ja que el dol només es farà un cop s’hagi definitivament passat
pàgina dels tribunals. La LICRA hi serà, com sempre l’ha estat, asseguda en el
banc dels que demanen justícia.
Traducció F. Serra Lopes de l'article original de Mario Stasi
Traducció F. Serra Lopes de l'article original de Mario Stasi
