La delegació catalana de la LICRA ha formalitzat una proposta per a canviar el nom del Passeig Joan de Borbó a Passeig Salam Shalom. La proposta va ser enviada dimecres, 25 de juliol, al senyor Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
Malgrat l'aprovació l'any 2013 de la restitució del nom que la via ostentava anteriorment -Passeig Nacional-, la denominació no es va fer efectiva i, en línia amb la nostra política de transparència, publiquem els termes i motius detallats de la proposta. Algunes personalitats destacades i entitats ciutadanes ja han expressat el seu suport a la iniciativa, que oportunament també farem públic.
Ponència de Nomenclator
Proposta de canvi de nom del Passeig Joan de Borbó a
Passeig Salam Shalom
1. Motiu de la iniciativa
Proposta de canvi de nom del Passeig Joan de Borbó a
Passeig Salam Shalom
1. Motiu de la iniciativa
La iniciativa parteix de l’Àrea d’Innovació de la delegació catalana de la LICRA i té com a objectius:
Potenciar el tarannà hospitalari de la ciutat de Barcelona, la seva capacitat d’acollida a nombroses persones refugiades i cercadores d’asil.
Significar el caire tolerant vers les comunitats musulmana i jueva, històricament fonamentals en el disseny de la personalitat urbana d’aquesta capital mediterrànica.
Reivindicar el turisme i la migració com a valors positius del món contemporani, tot recordant que la bona convivència és susceptible d’aprenentatge i també d’orgull per a tota la ciutadania barcelonina.
Significar el caire tolerant vers les comunitats musulmana i jueva, històricament fonamentals en el disseny de la personalitat urbana d’aquesta capital mediterrànica.
Reivindicar el turisme i la migració com a valors positius del món contemporani, tot recordant que la bona convivència és susceptible d’aprenentatge i també d’orgull per a tota la ciutadania barcelonina.
1. Rellevància del canvi
Un any després de l’atemptat a les Rambles, que va servir de pretext a discursos islamòfobs i xenòfobs, i de diversos incidents antisemites com ara pintades visant els jueus i l’estat jueu, creiem particularment oportú operar un canvi simbòlic transcendent, generador de debat i de reconeixement de l’altre com a capital social de la nostra ciutadania orgullosament diversa i orientada al progrés social.
1.1. Antecedents a altres ciutats
Diverses ciutats cosmopolites han preferit noms de carrers que fan referència directa a altres cultures com a estratègia d’incorporació d’una diversitat cultural que no sempre es tradueix en termes demogràfics. A Xi’an, Xina, trobem la Xi’An Muslim Food Street; a Nova York, l’avinguda Shalom Alechem; a Kerala, Índia, la Saint Thomas Street. A Londres, però, és on trobem el nomenclator més atent a l’evolució demogràfica, de tal manera que són molts els noms de carrers a la metròpoli britànica que representen els diversos col·lectius que la visiten o que hi viuen, de Samsara Road a Bromsgrove a Yoga Way, a Sutton, passant per Khadija Walk (el nom de la primera dona del profeta Mohamed), Ashanti Mews, Karma Way, Qureshi View, i Salaam Court, que recupera la salutació àrab que nosaltres proposem integrar també a la nostra ciutat.
1.2. Pertinència de la via proposada
Tot i que en un primer moment vam preferir anomenar Salam Shalom una via situada al Barri Gòtic, o fins i tot replantejar el nom del Barri Gòtic, conscients de que els canvis onomàstics suposen un cost econòmic i social adaptatiu, hem decidit canviar el sentit de la proposta quan el comissionat de programes de Memòria, senyor Ricard Vinyes, va fer constar la revisió de noms borbònics i molt concretament l’absència de proposta ciutadana per al Passeig Joan de Borbó la qual, amb la seva exposició directa a una població de perfil més transitòria com és ara la que ens proporciona l’activitat turística, serà sens dubte una localització excel·lent per a potenciar els valors de la convivència, la tolerància i l’obertura que el litoral mediterrànic recorda de forma permanent al llarg de la nostra història.
Tot i que en un primer moment vam preferir anomenar Salam Shalom una via situada al Barri Gòtic, o fins i tot replantejar el nom del Barri Gòtic, conscients de que els canvis onomàstics suposen un cost econòmic i social adaptatiu, hem decidit canviar el sentit de la proposta quan el comissionat de programes de Memòria, senyor Ricard Vinyes, va fer constar la revisió de noms borbònics i molt concretament l’absència de proposta ciutadana per al Passeig Joan de Borbó la qual, amb la seva exposició directa a una població de perfil més transitòria com és ara la que ens proporciona l’activitat turística, serà sens dubte una localització excel·lent per a potenciar els valors de la convivència, la tolerància i l’obertura que el litoral mediterrànic recorda de forma permanent al llarg de la nostra història.
1.3. Benefici per a la ciutadania
El canvi de nom del Passeig Joan de Borbó a Passeig Salam Shalom presenta no només avantatges tangibles per a la ciutadania de grups minoritaris, per als quals serà, molt més que una “picada d’ullet” com a gest d’acollida, un símbol d’esperança de més i millors polítiques d’integració i una senyal clara, i tant de bo suprapartidària, de l’hospitalitat que ens caracteritza però que hem de seguir fomentant amb gestos concrets i canvis visibles com aquest que proposem.
Un anàlisi semiòtic ampliat verificarà que Salam Shalom no és senzillament un referent simbòlic de la convivència entre comunitats pel fet de combinar en un sol nom dues salutacions en llengües culturalment molt importants per a la formació de la nostra personalitat col·lectiva, sinó que remet analògicament -i això no ho volem obviar, ans el contrari- al conflicte a Orient Mitjà per al qual creiem i defensem una solució de convivència dels dos estats, l’un de constitució islàmica i l’altre de constitució sionista, tot i que, com afortunadament ja succeeix, s’hi doni una convivència de diverses cultures i confessions a l’estat d’Israel, tal com esperem que succeeixi en un futur estat de Palestina.
Conseqüentment, estem profundament convençuts que aquest canvi onomàstic seria una senyal del nostre desig sincer de pau per a l’Orient Mitjà, enviada des d’una capital europea capacitada i moralment autoritzada a reivindicar-la per la tradició llibertària i progressista que ostenta.
2. Justificació onomàstica
2.1. Eufonia contextual
Hem procedit a proves fonètiques i morfossintàctiques tals com la facilitat de pronunciació del nom del carrer per parlants d’idiomes estrangers; l’eufonia contexual, que comprova si el nom proposat causa cacofonies en seqüències sintàctiques habituals amb o sense la designació genèrica del tipus de via (“passeig”) i s’ha trobat que les excepcions són irrellevants, per exemple: “Salam Shalom 67”, “Busco un caixer de “la Caixa” al Passeig Salam Shalom” o “Siri, llévame a Paseo Salam Shalom”.
2.2. Criteri ortogràfic
El criteri ortogràfic que proposem és el mateix emprat a la proposta de carrer Shlomo ben Adret (actual carrer de Sant Domènec del Call), és a dir, privat de la transcripció catalana estricta amb grafema x per al lletra shin de l’hebreu a Shalom [Xalom] i de la duplicació de la vocal a per a transcriure el waaw de l’alfabet àrab present a Sala[a]m.
Propietat toponímica
Aquest topònim no existeix en cap altra ciutat de l’Estat i, segons la informació de què disposem, en cap altra població del món. Es tracta d’una designació emprada per un col·lectiu que treballa precisament per l’entesa entre jueus i musulmans, per la qual cosa creiem, en la mesura dels nostres coneixements, que la proposta gaudeix de plena propietat per a la seva efectiva aplicació toponímica.
Aquest topònim no existeix en cap altra ciutat de l’Estat i, segons la informació de què disposem, en cap altra població del món. Es tracta d’una designació emprada per un col·lectiu que treballa precisament per l’entesa entre jueus i musulmans, per la qual cosa creiem, en la mesura dels nostres coneixements, que la proposta gaudeix de plena propietat per a la seva efectiva aplicació toponímica.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada