El repte del terrorisme gihadista

El passat dimecres 31 de gener la Comunitat Israelita de Barcelona va acollir la primera conferència de l’any organitzada per la LICRA Catalunya, dedicada al repte del terrorisme gihadista.

Els atemptats a Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost i altres fets que van col·locar la capital catalana en Nivell CRONOS –acte terrorista en curs–, són motius més que suficients per a donar prioritat absoluta al tractament d’aquesta problemàtica. Tanmateix, quedarien incomplets sense una contextualització documentada, lluny del biaix sensacionalista d’alguns mitjans i xarxes socials.

Per l’extrema sensibilitat del tema en qüestió, la LICRA va encarregar aquesta tasca a tres dels experts més reconeguts en la matèria. Eduard Yitzhak va oferir un anàlisi històric i transversal de diverses fonts i corrents islamistes, enteses com a vessants ideològiques de l’Islam que no s’han de confondre amb la confessió musulmana. Es calcula, per exemple, que la base gihadista correspon aproximadament a un de cada tres musulmans. És fals, però que la gihad sigui un element espiritual: gihad vol dir, objectivament, esforç o impuls bel·licós.

Francisco Villacampa va centrar la seva aportació en l’evolució de la resposta al terrorisme per part de la Unió Europea, des de l’època dels terrorismes nacionalistes com és el cas de IRA, ETA, o de Baader-Meinhof. Aleshores, la col·laboració entre estats era, com a molt, bilateral; actualment, la resposta és internacional i compta amb instruments molt més sofisticats de detecció i resposta, coordinats amb la prevenció. 

 

La perspectiva sociocultural la va introduir David de Caixal, amb un anàlisi molt documentat de diversos casos europeus, especialment el de França, país que concentra 20 mil dels 50 mil perfils radicalitzats que es troben actualment a Europa. Es calcula que en el país veí hi ha unes vuit centes comunitats tancades amb policia pròpia, governades de facto per la llei islàmica, és a dir, dominades per la xaria, sense pràcticament cap permeabilitat a l’exterior. La progressió de la població musulmana és del 6,1% contra un 1,6% d’altres poblacions a Europa, un factor que suggereix un creixement exponencial de la base de suport al gihadisme, susceptible d’alimentar la radicalització que culmina amb les pràctiques terroristes.

Els experts reiteren la importància de l’Estat com a regulador de les comunitats religioses i concretament de la formació dels imams en la cultura europea de la pau i d’una laïcitat que garanteixi la convivència respectuosa de credos i costums. Coincideixen en la urgència de:

• empoderar les dones musulmanes
• implicar la majoria de musulmans pacifistes en la prevenció de la radicalització
• protegir la coexistència de la cultura autòctona
• generar discursos propers i entenedors que s’arrelin en el pensament comú
• proporcionar vies de plena integració social i realització personal per als joves musulmans.

Sovint, aquests joves no compten amb una xarxa afectiva que els permeti créixer amb un sentiment de pertinença a la societat que volem seguir construint des del respecte de les llibertats fonamentals.